ELMENTS DE LA MÚSICA
Llistat d’obres d’anàlisi musical per a les PAU
2014
2012
1. Bernart de Ventadorn: Quand vei la lauseta mover
2. Perotin: Viderunt omnes
3. Anònim: Llibre Vermell (Stella splendens / Splendens ceptigera)
4. Anònim: Il lamento de Tristano
5. Josquin des Prez: Missa La-Sol-Fa-Re-Mi (Sanctus i Benedictus/ Agnus Dei)
6.Narváez, Luís de: Canción del Emperador
7.Monteverdi, Claudio: Orfeo (Toccata/ Vi ricorda, o bosch’ombrosi/ Possente spirto, e fomidabil nume
8. Corelli Arcangel: Sonata en Do M, Op.1 Nº7 (Els tres moviments)
9. Purcell, Henry: Dido i Eneas (When I am laid in Earth)
10. Bach, Johann Sebastian : El clave ben temperat (Preludi i fuga Nº1 en Do. M. BWV 846)
11. Bach, Johann Sebastian: Concert de Brandenburg, Nº 5 en Re M. BWV 1050m
(Primer i segon moviments)
12. Haendel, Georg Friedrich: Giulio Cesare
Obertura Cesare: Al lampo dell’ armi
Cleopatra: Recit. E pur così in un giorno. Ària: Piangerò la sorte mia
13. Vivaldi, Antonio: Les Quatre estacions: La primavera. R. 269 (Els tres moviments)
14.Haydn, Franz Joseph: Simfonia Nº 103 en Mi bemoll M. “Redoblament de timbals”
(Primer i quart moviments)
15. Haydn, Franz Joseph: Quartet de corda en Do , Op. 76 Nº 3 “Emperador” (Segon i tercer moviments)
16. Mozart, Wolfgang Amadeus: Concert per a piano i orquestra Nº 27 en Si bemoll M.
K.595 (Primer moviment)
17. Mozart, Wolfgang Amadeus : Concert per a clarinet i orquestra en La M. K.622 (Segon moviment)
18. Mozart, Wolfgang Amadeus: Don Giovanni: (Obertura/ Duo Don Giovanni i Zerlina:
La ci darem la mano / Statua dil Comendatore, Don Giovanni, Leporello: Don Giovanni, a cenar teco)
19. Beethoven, Ludwig van: Simfonia Nº 5 en Do m, Op. 67 (Primer i segon moviments)
20. Beethoven, Ludwig van: Sonata per a piano Nº8 en Do m “Patètica”. Op. 13 (els tres moviments)
21. Schubert, Franz: Lieder: Erlkönig D. 328.
22. Rossini, Gioachino : Il barbiere di Siviglia (Obertura / Figaro: Largo al factotum /
Finale del Primer acte: des de Almaviva: Eh, di casa... buona gente!
23. Bellini, Vincenzo: Norma (Norma: Casta diva (cavatina) i Ah! bello a me ritorna (cabaletta)
24. Mendelssohn, Felix: Concert nº 2 per a violí i orquestra, en Mi m. Op. 64. (Els tres moviments)
25. Brahms, Johannes: Danses hongareses, versió per a orquestra (Nº 1 en Sol m/ Nº3
en Re m /Nº10 en MiM)
26. Liszt Franz: Les préludes (poema simfònic)
27. Verdi, Giuseppe: La Traviata (Obertura/ Alfredo, Violetta, Tutti: Libiamo ne’ lieti calici/ Violetta:
È strano! È strano. Follie! Delirio vano è questo/
28. Wagner, Richard: Tannhäuser (Obertura / Escena quarta del segon acte: justa poètica. / Wolfgang: Wie Todesahnung...O du, mein holder Abensdstern (romança de l’estrella)
29. Debussy, Claude : Prélude a l’après-midi d’un faune
30. Schönberg, Arnold: Cinc peces per a orquestra, Op.16 (1ª Pressentiments/ 3ª Colors)
31. Stravinsky, Igor: Petruxka: Dansa de les marionetes/ Entrada de la ballarina i Vals.
32. Falla, Manuel de: Noche en los jardines de España. Impresiones sinfónicas para piano y orquesta: (1er moviment: En el Generalife)
33. Toldrà, Eduard : Quartet de corda “Vistes al mar” ( Primer i segon moviments)
34. Mompou, Frederic: Cançó i dansa Nº 8
35. Ravel, Maurice: Boléro pour orchestre
36. Amstrong, Louis: When the Saints go marching in
37. Ellington, Duke: Caravan
38. Garreta, Juli: Juny (Sardana per a cobla)
39. Pink Floyd: Another Brick in the Wall
40. Els Pets: Bon dia
MATÈRIA ANÀLISI MUSICAL (1r BATXILLERAT)
Compone sus propias canciones
Pianista prodigioso con sólo nueve años
Ethan Bortnick es toda una celebridad en Estados Unidos por su encanto y talento en todos los estilos.
[25/02/2010]
A Ethan no le llegan todavía los pies al suelo cuando se sienta frente al piano, pero su talento asombra a cualquiera. A sus 9 años no se le resisten ni Mozart, ni Beethoven, ni tan siquiera lo más opuesto a los grandes clásicos, como Jerry Lee Lewis y su particular rock and roll.
Muhamad Alí, Matt Damon o Bill Clinton ya se han rendido a los encantos de este niño prodigio que se ha convertido en toda una celebridad en Estados Unidos. Aprendió a tocar el piano a los 3 años y desde los 5 compone sus propias canciones.
El escenario lo maneja a su antojo con un aplomo y conocimiento que impresiona. A su corta edad suma ya varios telemaratones benéficos, cameos en series y honores cómo ser el cantante más joven del 'We are the World' en su 25 aniversario.
Una carrera vertiginosa a la que sólo pone freno la pausa de su música.
Comentari de text musical
Després d’haver llegit el text proposat es pot dir que es tracta d’una notícia que va aparèixer al diari Levante EMV el 25 de febrer de 2010 pel qual veiem que és una notícia de molta actualitat (sobretot als Estats Units d’Amèrica que és on ocorren els fets).
Parla d’un nen, Ethan Bortnick, de nou anys d’edat que ja és capaç de tocar el piano d’una manera magistral. Es diu que als 3 anys va aprendre a tocar el piano i que als 5 componia les seves pròpies cançons. A més a més, és capaç de tocar peces clàssiques de Mozart o del mateix Beethoven i peces d’estils moderns com el rock and roll de Jerry Lee Lewis.
Tot això està fent que aquest nen aconsegueixi una gran fama als Estats Units i que vagi rodant pels platós de televisió, sèries, i escenaris de tot el país americà.
Aquest fenomen que sembla que està sorprenent i meravellant a la societat americana del moment no és un fet nou ni aïllat. Ho hem vist repetit des de fa ja anys i inclús segles. Una gran mostra és el cas de W. A. Mozart que causava sensació a la societat austríaca primer i europea després de la segona meitat del segle XVIII, la societat que vivia l’època clàssica de la música.
Un altre cas podria ser el de Joselito als anys 50-60 del segle XX a Espanya, que era un nen que cantava molt bé i que va patir també aquesta mena d’explotació infantil.
De totes formes, aquestos dos casos que acabo de citar són molt diferents. Mozart ha passat a ser un dels més grans i més prestigiosos músics i compositors de tota la història i Joselito només fou la sensació del moment i fracassant poc després.
El cas d’Ethan Bortnick no sabem com acabarà, de moment és un nen prodigi després el temps ho dirà
ANÀLISI D’AUDICIÓ
Obra: Ave verum corpus Compositor: W. A. Mozart
Havent escoltat l’obra i tenint sempre present la partitura facilitada es pot dir que l’obra de la qual farem l’anàlisi musical s’anomena Ave verunt corpus. Va ser composta per un dels compositors més reconeguts de la història: Wolfgang Amadeus Mozart. Aquest va ser un compositor del classicisme (segona meitat del segle XVIII), nascut el 1756 i mort el 1791 a Viena. Això farà que puguem situar l’obra en aquesta mateixa època. A més a més veiem a la partitura que aquesta obra fou estrenada el 17 de juny de 1791 i que les característiques de la música que ara descriurem asseguren sense cap mena de dubte l’època on situem l’obra: el Classicisme.
Es pot dir que la formació està composta per una coral mixta acompanyada per un grupet de cambra de corda tal i com hem escoltat.
Quant al gènere direm que es tracta de música religiosa litúrgica ja que, com veiem a la partitura, es tracta d’un Motet. A més, veiem i escoltem que la lletra parla de la Verge Maria i de la crucifixió de Jesucrist. I inclús podríem afirma que aquesta obra està feta per ser cantada durant la celebració religiosa catòlica del “Corpus Cristi” per la temàtica i el títol de l’obra.
Passant a les característiques musicals pròpies dels elements de la música direm que el moviment de l’obra és un “adagio”, és a dir, que el tempo que duu és lent. I amb un caràcter trist i que al mateix temps impressiona quan s’escolta l’obra.
La dinàmica és bastant uniforme, tot i que podem escoltar petits canvis d’intensitat sobretot quan es produeix el contrast de cantar un de les veus a totes Quatre a la vegada, i a l’inrevés. També veurem que al final de l’obra, quan es queden els instruments sols tocant es produeix un diminuendo per acabar l’obra.
Passem ara a parlar dels trets rítmics. D’aquests podem dir que la pulsació és regular, és a dir, que la pulsació no canvia en cap moment. També que el compàs és binari (com veiem al principi de l’obra amb el “compàs partit”), sent la unitat de temps la blanca, és a dir, el compàs té dos temps que equivalen a una blanca cadascun.
Dels trets melòdics direm que la melodia principalment està feta per notes conjuntes, o sigui, que d’una nota a la següent hi ha una distància molt curta (d’un to o d’un semitò), tot i que veiem algunes excepcions (per exemple al compàs 3 quan entren les sopranos veiem un salt de quarta i de sexta consecutives). L’àmbit podem veure que va des de un Re greu fins un Mi agut en la veu de la soprano, el qual ens indica que no és massa ample. També destacarem de la melodia que no tan sols la porta una veu, sinó que la porten totes les quatre veus de la coral (a diferents altures, evidentment). Pel que fa a la melodia podem acabar dient que està composta en Re Major com ens indica l’armadura (2 sostinguts: el Fa i el Do) i perquè l’últim acord de l’obra és el de la tònica de Re M. (I grau de l’escala): Re, Fa, La.
Quant a l’harmonia veiem que no hi han acords arriscats, o sigui, que tots entren dins de les normes de l’harmonia clàssica sense cap tipus de dissonància. I a més veiem que aquests acords són molt verticals (no s’utilitza la tècnica del contrapunt).
Parlant de l’últim element de la música, la textura, direm que és una polifonia ja que sonen vàries veus a la vegada i a de més homofònica ja que totes les veus van fent pràcticament el mateix ritme durant tota l’obra.
D’altra banda, parlant de la forma, direm que es tracta d’una forma menor ja que tan sols té un moviment i a més és de curta durada. També veiem que l’estructura en la que està composta l’obra és la següent: hi ha una petita introducció instrumental de 2 compassos; una secció A de 16 compassos dividit amb 2 temes de 8 compassos cadascun; després trobem un pont instrumental, o sigui, que tan sols toquen instruments; secció B de 16 compassos dividit també amb 2 frases de 8 compassos cadascuna (també podem observar que cada frase es pot subdividir en 2 semifrases de 4 compassos); i per acabar, trobem una CODA instrumental de 4 compassos.
Podem observar una forma molt quadrada buscant la simetria i l’equilibri molt característica del classicisme musical.
Canviant al l’aspecte del timbre, com ja hem dit abans, es tracta d’una coral mixta formada per la veu més aguda de les dones (sopranos), la més greu de les dones (contralts), la més aguda dels homes (tenors) i la més greu dels homes (baixos) També es pot afirmar que està acompanyada per un grup de cambra (un quartet de corda en concret) format per dos violins, una viola i un violoncel.
Escoltem que aquesta coral mixta canta en llatí, molt propi de la música religiosa. Això ho constatem amb el títol (Ave verunt corpus) i durant l’obra quan diuen paraules com ara: “immolatum” (compassos 13 i 14); o a la frase: “in mortis examine” (compassos del 38 al 43).
Per últim parlarem i situarem l’obra. Aquesta obra va estar feta dintre del marc filosòfic de la il•lustració que defenia els drets humans i que basava el pensament en la investigació i no en Déu. Tot i això veiem que la religió està molt present i és molt important ja que un compositor de la talla de Mozart que és tant conegut per les seves obres profanes (no religioses) com la Simfonia N. 40, La Petita Serenata Nocturna o òperes con Don Giovanni, també va compondre música religiosa com el motet que acabem d’analitzar o, com no, el seu Rèquiem en Re m. Amb això volem dir que, encara a Europa i sobretot a França hi ha un moviment filosòfic a l’època que defensa la llibertat i la investigació, encara hi ha un poder molt fort com el de l’Església que domina la majoria de la societat d’aleshores.
